//
estás leyendo...
Artículos de opinión

Me, myself and I

Me, myself and I és la millor expressió per parlar de la filosofia quotidiana de la societat actual. Aquesta expressió anglesa es podria traduir com jo, jo i jo però no tindria la mateixa força, ja que me és un pronom que s’utilitza com a complement em o després de preposició com mi, myself seria la traducció de jo mateix i finament I es tradueix com el pronom jo. Per tant són tots jos, però amb utilitzacions diferents, i és un matís molt important. Avui vull parlar d’aquesta individualitat, que ha aparegut amb tanta força a la postmodernitat i ha estat potenciada en els últims anys per les xarxes socials.

En l’actualitat moltes vegades sembla que el col·lectiu hagi perdut força i que estigui desapareixent. I el pitjor és que ni ho veiem. La gent creu que no pot canviar res del seu món i que per tant no val la pena enfrontar-se al poder. Sembla que la comoditat ha guanyat envers  la lluita de valors. Aquest pensament o sensació d’incapacitat de canviar el món prové en certa manera de creure que estem sols, de veure’ns com individus i no col·lectius. Aquesta idea d’individualitat també prové de l’ideal capitalista. Si busquem capitalisme a internet, trobem la següent definició: El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada (…)” I aquí apareix, propietat privada. La necessitat de la possessió (del meu). Transformant-nos en un individu que no es valora amb les seves relacions sinó amb les seves possessions. Aquest pensament, que pot semblar no rellevant per la individualitat és una influència fonamental. Que crea una manera de fer i d’actuar.

selfie-931908_1920

Aquest pensament ha estat potenciat per les xarxes socials. No només hem de mostrar el que tenim sinó que al mateix temps ens deformem per crear un jo paral·lel, que molts cops creiem millor que la realitat. Les xarxes socials són el motor d’aquest pensament del jo, de l’individu, tot creant la necessitat de mostrar un jo que agradi a tothom. Aquest és el paper de la societat o col·lectiu, la confirmació de l’individu. Ja no es crea un grup sinó que el grup et jutja com individu, a tu i a les teves possessions.

Així aquests factors acaben creant la idea de que l’únic important és el que em passa a mi. L’acció que jo faig per mi mateix és l’únic que importa. Perquè el que passa fora no ho puc canviar, així que només faig coses per mi. Creant així la sensació que som el centre del món, que també aquesta és potenciada per les xarxes socials i la confirmació de l’individu.

I aquí ho tenim, me es podria traduir com allò que em passa, myself la idea del jo creada per les xarxes socials i I com l’únic que importa, perquè l’exterior no el puc canviar. Realment és això el que volem? Realment volem que el individualisme sigui la base de la societat? Jo espero que no, desitjo que això canviï i intentem canviar. Lluitem pels nostres valors, encara que pensem que no poden implementar-se en l’actualitat, perquè potser avui no és possible però mai saps què pot passar demà.

retocada

Mar Colomer

Anuncios

Comentarios

Un comentario en “Me, myself and I

  1. Reblogueó esto en Associació Fil per Randay comentado:
    Les xarxes socials són el motor d’aquest pensament del jo, de l’individu, tot creant la necessitat de mostrar un jo que agradi a tothom.

    Me gusta

    Publicado por associaciofilxranda | 2 mayo, 2016, 11:48 am

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Anuncios
A %d blogueros les gusta esto: